Ajuntament de Catí

Monuments
Monuments
Dissabte, Maig 18, 2013 - 17:00
Monuments

Monuments

El casc antic del segle XIII, va ser declarat Conjunt Historic-artístic el 7 de març de 1979. El dia 22 d'octubre de l'any 2004, a més, se li va concedir a tot el patromoni històric de la localitat el BIC (Bé d'Interes cultural). El desenvolupament urbà del municipi està condicionat pel pendent orientat al migdia. Situada entre dues fonts, la Font Vella i la Font Nova comunicades pel carrer Major, els primers habitatges i edificacions es van situar en la part oriental en la part superior del pendent. Es tracta de carrers estrets i tortuosos en les quals en els segles XIII-XIV es trobaven el forn, el cementiri, l'església, la Casa del Delme i la Casa de la Vila. Posteriorment va ser creixent pel costat nord-oest amb el carrer Llarg, des del carrer de Sant Roc fins a la Font Nova.

Les portades solen ser de pedra, bé d'arc de mig punt o adintelades. S'obren finestres i algunes balconades de fusta. És característic el gran ràfel realitzat en maó o fusta. En el segle XV la població estava protegida per un mur que va ser reformat en 1462. En ell s'obrien diferents portals que presentaven arcs de mig punt. Van ser eliminats a principis del segle XX, entre 1922 i 1932. Fins al segle XX Catí va mantenir la seva estructura medieval, el municipi es va anar ampliant segons les noves necessitats conservant en part la seva trama medieval.

Monuments religiosos

    Ermita de la Verge del Pilar. Del segle XVII.
    Ermita de Sant Vicent. Del segle XVII.
    Ermita de Sant Josep. Del segle XVII.
    Ermita de Santa Anna. Del segle XV.
    Ermitori de l'Avellà. Del segle XVI.
    Església de l'Assumpció. Del segle XIV.

Monuments civils

   Llotja o Casa de la Vila del segle XIV. Mostra important de l'arquitectura gòtica civil de les comarques castellonenques. Catí tenia ja la seva casa de la Cort però volia aixecar una que fos capaç per a les reunions del Consell i de tot el poble. En 1418 van començar les obres a càrrec de Bernat Turó de Traiguera. La sala té de fons 22,43 metres; d'ampla, 11,84, i 15,70 d'alta. Té els baixos i un pis amb una falsa de bona fusta. La façana en la seva part inferior té dos arcs gòtics i dintre i de costat tres arcs d'estil ogival. El saló principal amida 16,72 per 10,20 metres. Li donen llum dues finestres d'estil gòtic amb una columna central de 1,88 metres. La falsa està sostinguda per 18 files i 272 taulons i 3 files grans que descansen en dos pilars de pedra picada. La façana és de pedra llaurada, el pis empedrat, i la fusta de Benassal. En aquest gran saló se celebraven les reunions del Consell i les del poble per a assumptes comunals.

   Casa Miralles del segle XV. En el carrer Major, formant cantó amb el carreró de la Casa de la Vila, s'aixeca majestuosa la casa-palau de Sant Joan i després casa de Miralles. El seu amo, Ramón Sant Joan, ric mercader i notari, la va concertar en 1452 amb els picapedrers Pere Crespo i Lluis Bellmunt. D'estil gòtic, façana de cadirat amb finestres ogivals i arquejades interiors apuntades. Digna de figurar en la representació d'edificis notables d'Espanya, en l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929.

   Casa del Delme: El Delme o la torre és un edifici de grans proporcions, que, en els seus orígens devia ser el lloc on s'arreplegava el delme de les collites, etc., per al senyor de la vila. En 1333 ja existia, ja que allí es reunien els consellers abans de tindre un edifici propi. L'edifici formava una unitat amb el forn vell, que unit al Delme, obliga a pensar que tota esta àrea va ser, probablement, pertinença de Ramon Castellá com a senyor de Catí, i de Morella quan va comprar els drets.

    Altres edificis notables són la Casa dels Montserrat, la Casa dels Sans, la de Geromi Martí i l'antic Hospital.

    També destaquen les construccions de les antigues neveres:

   Nevera del Mas de la Serra. del segle XVII. Dipòsit de planta circular de 8,7 metres de diàmetre i murs de 1 metre
d'ample. A l'Est del pou una gran plataforma de 11'70 metres de longitud sostinguda per un mur servia de rampa d'accés i de càrrega. El pou està en ruïnes i ple de vegetació, pedres i enderrocs. La profunditat actual oscil·la entre 4 i 5'50 m. A l'interior s'accedeix per un túnel-escala que descendeix des de l'estada de 4'50 m de longitud. S'obre al pou mitjançant una boca de'2 40 metres d'altura, coberta per dues lloses i un arc de descàrrega. A 5 km de la població, seguint el Barranc de la Masada o de la Toba.

    Nevera del Tossal del segle XVII. Dipòsit de planta quadrangular. L'amplària dels murs és d'uns 2 metres. La planta interior rectangular és de 7'70 x 6 m. Els despreniments del sostre han omplert el sòl almenys uns 20 metres. En les parets Nord i Sud hi ha uns forats per a encaixar bigues que formaven una coberta interior si el pou no estava completament ple de neu. A l'interior s'accedeix per una escala de pedra adossada a les parets. La capacitat s'estima en uns 300 m3. En la part superior existia una estada de la qual solament queden restes dels murs. La porta s'obre a la façana Oest, a la part Sud s'adossa una plataforma amb funcions de càrrega. Dintre de l'estada s'obrien dues vies d'accés al pou. Una zenital de forma quadrada de 1,65 metres, l'altra adossada a la façana Oest permetia l'accés a l'escala. La nevera es construeixo en 1636 per Joan Bueso. Mostra gran similitud amb la de la font dels Regatxols a Ares del Maestrat. Es tracta d'un dipòsit de caràcter comercial.

Més informació en http://catimenu.com/catibic.htm
 

Arxius: 
Imatges: 
Llotja de la Casa la Vila
Carrer Major
Casa Miralles i Casa la Vila
Sala de la Vila
Portada romànica
Retaule Jacomart
Esglèsia de l'Assumpció
Casa del Delme
Casa de Johan Spígol
Casa de Geroni Martí
Casa dels Sans
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal