Catí pot enorgullir-se de ser un dels pobles en
els que va predicar San
Vicent Ferrer. Segons Vicent Pitarch el sant va visitar Catí en diverses ocasions
quan anava o tornava de Morella i Sant Mateu. El sant va tindre que creuar esta
comarca en els seus viatges i predicacions a Casp (Compromís de Casp, 1412),
Morella (entrevista amb el Papa Luna i el Rei Ferran, 1414), Sant Mateu (Final
Cisma d'occident, 1429). Estan documentades algunes de les seues pernoctacions en
l'ermitori de Vallivana procedent de Catí).
Està documentada i demostrada la predicació
de Sant Vicent Ferrer en Catí en l'any 1410 . L'any 2010 es va complir
per tant el seu sisè centenari.
La presència de Sant
Vicent Ferrer impregna tot el poble des de llavors.
Apareix tanmateix en una obra de Carles Salvador
(Benassal), escenificada per ell mateix, titulada "La boja de Catí"
que relata un dels milacres de
San Vicente Ferrer en Catí. Es tracta d'un milacre vicentí escrit l'any 1944,
premiat en primer lloc pel Col·legi d'Orfes de Sant Vicent el 1949,
estrenat en l'Altar del Mercat el 16 d'abril de 1950 i editat recentment
per l'historiador Pere-Enric Barreda.
La "boja de Catí" situa el milacre vicentí en Catí
com ocorregut a primers del mes de juny de l'any 1410. Es tracta d'una obra
de caràcter religiós escrita en vers sobre el pas de Sant Vicent Ferrer per
Catí l'any 1410.
BREU BIOGRAFIA DE SANT VICENT FERRER
Sant Patró de la Comunitat Valenciana (No confondre amb
Sant Vicent, màrtir, patró de la ciutat de València)
Va nàixer en Valencia en 1350
Va prendre l'hàbit dels dominics: 1367
Es ordenat sacerdot: 1378
Nomenat confessor del papa Benet XIII (Papa Luna) en
Avinyó: 1394
Té una visió sobrenatural i es dedica a la predicació: 3
d'octubre 1398
Predica en Tortosa, Morella, Catí, Sant Mateu i Borriol: 1410
Va intervindre en el compromís de Casp a favor del candidat
que va resultar escollit En Ferran d'Antequera (1412)
S'entrevistà amb el Rei Ferran i el Papa Benet XIII en
Morella (15 d'agost de 1414)
Intervé en el Cisma de la Cristiandat entre els dos Papes
(Roma i Avinyó): 1429 (el Cisma va acabar en Sant Mateu)
Va morir en Vannes França el dia 5 d'abril de 1419 als 69 anys
d'edat
Fou canonitzat el dia 29 de juny de 1455 pel Papa Calixte
III
Celebració en la Comunitat Valenciana: Dilluns de la segona
setmana de la Pasqua de Resurrecció.
Celebració en el calendari: 5 d'abril, dia de la seua mort.
SITUACIÓ HISTÒRICA DE LA IMATGE DE SANT
VICENT FERRER EN L'ESGLÉSIA DE NTRA. SRA. DE L'ASSUMPCIÓ DE CATÍ
|
|
|
A l'esquerra: Sant Vicent apareix
així en el famós retaule de Jacomart sobre Sant Llorenç i Sant Pere Màrtir
(de Verona) de l'església de l'Assumpció de Catí.
Aquest dibuix, pràcticament, coetani a la canonització de Sant
Vicent Ferrer es considera como una de les més fidedignes imatges del
sant valencià (1460) Situació primitiva: Capella dels
Espígol (ara desapareguda com a tal) Situació actual:
Capella dels Montserrat |
 |
|
Esquerra: Situació de Sant Vicent
Ferrer en l'església de Catí des d'els anys (1939-2008) en l'antiga
capella dels Espígols, avui en dia pas obert a la Capella de la
Comunió o del Santíssim. Actualment la capella està
dedicada a Sant Pere Apòstol. |
| |
|
|
 |
|
Esquerra: Esporàdica situació de Sant
Vicent Ferrer en l'antiga capella de la Puríssima o de
Mossèn Verdú (2008-2009).
Actualment sosté l'advocació de Sant Isidre Llaurador.
|
| |
|
|
 |
|
Esquerra: Situació actual de Sant Vicent Ferrer en l'església, en l'antiga capella de Sant Isidre Llaurador
(2009-2011) recentment restaurada.
|
VINGUDA DE SANT VICENT
FERRER A CATÍ
El cèlebre apòstol valencià, Sant
Vicent Ferrer, baixà des de Morella a Catí el mes de maig de l'any 1410; aquí
predicà i es va dirigir després per l'actual ermita del seu nom a la vila de Sant Mateu
i des de allí cap a Borriol.
 |
|
Carrer de Sant Vicent- Casa de la família
"Izquierdo" |
Va vindre des de Morella acompanyat d'un grup molt nombrós de persones segons
els següents ítems: " A Grau Aster per dos homes que porta dels de mestre Vicent
Ferrer a Catí cavalcant en dos ases anant dit mestre al dit loch, e1 sou, 6
diners. Item doni a Pere Vilba per un home que fiu portat a Catí dels de mestre Vicent, 2 sous 6 diners".
Segons el Racional de l'any 1410, "Pere
Verdú, jurat, dona y paga a en Pere Monserrat jurat lo any proposat set sous los
quals dit en Pere demostra serien perduts en once arrobes de farina que avie
pastades per a la companyia de Mestre Vicent Ferrer a aquells que adobaren lo
camí lo dia que vench Mestre Vicent".
Acompanyaren a Sant Vicent des de
Morella el seu Batlle, Justícia i jurats amb un seguici d'unes 500 persones fins
a la bassa de Vallivana, on els van rebre els de Catí. De la Bassa de Vallivana la comitiva del
sant va partir en direcció a Catí passant per la Coma, Mas de N'Adella, Font de Catí, Brollador,
Pou Nou i Prigó de Morella (després de Santa Anna o de l'Avellà) fins arribar al poble.
PREDICACIÓ DE SANT VICENT FERRER EN CATÍ
 |
|
Caminata i itinerari didàctic a peu a Sant Vicent
(1 de maig de 2007). Pedra damunt de la qual es va montar
un cadafals on va predicar Sant Vicent Ferrer |
Van fer despeses per a montar el
cadafals: en cordes, en espècies, en pollastres, formatges frescs, dos càrregues de
pescats procedents de Alcalá i "cinch quarters e mig de vi lo qual feu
venir de Sant Mateu, e lo qual vi despesaren lo justícia, lo poble e jurats de
Morella que vingueren amb Mestre Vicent, 10 sous".
 |
|
Planta baixa on va dormir San Vicent Ferrer |
En Catí es va allotjar en el carrer Major en casa que fou abans dels
Miralles en la peça de la planta baixa que té esculturat un bonet en el seu
actual rebedor i va predicar davant de la casa en un cadafals on va celebrar
la Santa Missa abans d'adreçar-se a la multitud de devots que l'envoltava.
En l'actualitat esta casa
es propietat de la família Vaquer- Blasco.
 |
 |
|
Detalls de Sant Vicent Ferrer que decoren la planta
baixa de la casa on va dormir en 1410. |
ACOMIADAMENT DE SANT VICENT FERRER DELS
CATINENCS: OBSEQUI D'UNA PEDRA
AMB UNA CREU
Van escoltar els catinencs els sermons de l'afamat apòstol de
Valencia i el van seguir quan es va marxar a Sant Mateu, seu de l'Ordre de Montesa,
fins el coll de l'actual ermita on els va deixar com a record i confirmació de
la seua doctrina una pedra com un pa, en la
que va traçar amb el seu dit pulgar una creu, com si fora sobre blana cera.
Mossèn Jaume Miralles va escriure en el
Libri Quinque: "Les paraules de la Creu de la Campana son en memòria de la
Creu que Sant Vicent nos ha deixat impressa en una pedra que tenim en esta iglesia"
Esta pedra es va col·locar en 1618 en un nínxol de la paret de la capella de l'ermita a la dreta de l'altar major. Avui
en dia ha desaparegut.
 |
|
Serra de Sant Vicent (al fons superior, l'ermita)
(844 metres) (Fotografia des de el Prigonet Trencat) |
Després de la visita de Sant
Vicent es van realitzar actes de concòrdia entre persones renyides,
demostrant-ne l'eficàcia de
la seua predicació.
Va tindre que ser a principis del mes
de maig o de juny de 1410 i duran els dies que van precedir a la Pasqua de
Pentecosta, ja que es va comprar peix per a aquestos dies. Uns jurats van
comprar els aliments i uns altres els van pagar; i és sabut que en esta Pasqua
es mudaven els jurats.
La Pasqua de Pentecosta va tindre
lloc l'any 1410 el dia 11 de maig (la Pasqua de Resurrecció es va celebrar el dia
23 de març)
 |
|
Pujada a l'ermita de Sant Vicent. Al centre Catí i al
fons el Tossal de la Nevera (1286 m) |
La devoció a est Sant ha perdurat en Catí fins l'actualitat
i així veiem que s'edifica l' Ermita del seu
nom en el coll de Sant Mateu en 1610; la capella del portal anomenat de Sant
Vicent en 1773 (canviada esta de lloc l'any 1922) i fins fa poc de temps se
l'honorava pujant el diumenge, octava de la Resurrecció, a la seua ermita, celebrant
missa cantada i solemnitzant el dia de la seua festa, el dilluns següent,
amb missa major, sermó, vespres, processó i balls populars.
(En l'actualitat la festa s'ha reduït a missa en
valencià en la capella i font de Sant Vicent junt a l'antic portal)
CONSTRUCCIÓ DE L'ERMITA
DE SANT VICENT FERRER
Vista aèria
L'ermita de San Vicent Ferrer es troba situada a uns 3 km. del poble
en el cim de la muntanya que porta el seu
nom (antic Coll de Sant Mateu) prop de les serres de Puig Cabrer, Mola
del Voltor i Molló dels Cincs Termes. Des del cim es pot observar una ampla
vista panoràmica que va des de el poble de Xert, l'ermita de Santa
Bàrbara de Tírig, a més del poble de Catí que s'estén per la planícia dominat per les muntanyes del Tossal de la Nevera (1286), la màxima altura de la zona,
Campanarets i la Serra de l'Avellà.
És una construcció de pedra picada
austera reforçada per sòlids contraforts que desafia vents i tempestes.
L'edifici mesura 20 m x 7 m. No hi ha espadanya i el teulat és
de doble vessant. La portada amb un arc de mig punt segueix l'antiga
tradició romànica.
Disposava antigament d'una casa per a l'ermità de la qual tant sols en queda la façana, la
resta es troba en runes.
L'interior és una nau de planta rectangular i volta de creuer
dividida en tres trams per dos arcs lleugerament apuntats que arranquen
del mateix mur a partir de mènsules clàssiques. En la capçalera separada de la
nau per un arc de mig punt es disposa la capella major. La nervadura
de la volta es tanca en tres pedres clau. En la primera apareix l'any
de construcció: 1618. En la segona l'anagrama JSH. En la tercera una
xicoteta creu. La capella del presbiteri està coberta amb volta de
creueria. La nau està il·luminada per tres finestrals rectangulars. El
mobiliari interior ha desaparegut i tant sols queden els elements d'obra.
 |
|
Obra de Pere del Sol, natural de França i veí de
Catí. Va construir també el campanar i va remodelar l'ermita de Santa Anna
(1615) |
Gran era la devoció
de Catí al sant valencià que perdurava encara 200 anys després que l'havia visitat. Veiem que
es consigna un legat per a construir-li una
ermita el 20 de març de 1578, cristal·litzant en el projecte i contracte que
es va concertar amb el pedrapiquer Pere del Sol. El van concertar el justícia Pedro Sales
i els jurats Baltasar Segarra i Miguel Llopis per 850 lliures. S'hauria d'alçar en la "creveta de Sant Mateu".
Hauria de tindre 60 pams de llarg, 30 d'ample i 45 d'alt, amb una recapella de 20 pams en
quadre, tres
navades amb els seus arcs creuers i claus corresponents. Hauria d'estar
finalitzada dintre de 3 anys i la recapella per a la festa de Sant Miquel de setembre de 1611.
Les obres de l'ermita es van concertar el 29 d'octubre de 1610 continuant poc
a poc durant els anys següents però sense interrupció. En 1611 la Verge de
l'Avellà li va deixar 100 lliures. En 1615 van fer la reixa i en 1616 la porta.
Els
pobres li van deixar 20 lliures el 16 de novembre de 1617 per a fer un retaule d'autor desconegut. El dia 2 de juliol de 1618 cobrava Pere del Sol la
darrera quantitat, de forma que es va acabar en 1618 l'obra que havia començat el dia 11 de
març de 1611.
Es va celebrar la primera missa l'any 1620
regalant la imatge del sant el sacerdot Mossèn Francesc Verdú i beneint-te l'església el mateix any. Tot
això constava en sis documents
ara cremats de l'arxiu parroquial i municipal. Havia en l'arxiu
municipal un llibre de comptes d'entrades i despeses d'aquesta ermita, cremat en
1936, on en detall es consignaven les obres i festes que s'anaven
celebrant.
Grans festes coronaren l'obra de l'ermita de Sant Vicent Ferrer a
qui el poble de Catí sempre ha professat una
intensa devoció que procedeix dels dies en que els seus avantpassats van
escoltar la seua
ardent paraula en l'aldea, al peu de la muntanya camí de Sant Mateu i en el
punt més alt d'aquesta on es va alçar aquesta espaiosa església.
L'any 1626 va treballar en l'ermita Joan
del Sol, germà de Pere que l'havia començat i acabat. En 1627 i 1629, anys de sequera,
va pujar el poble a l'ermita en processó per a demanar al Sant la pluja necessària.
Degué de ser escoltada l'oració dels fidels per quant es va celebrar una festa molt solemne el
darrer any. Es va col·locar en un nínxol a la dreta de l'altar major la pedra amb la creu gravada per Sant Vicent Ferrer en 1410.
També es van posar taulells valencians que cobrien el frontal de l'altar.
En 1670 es va celebrar en la parròquia en
honor de Sant Vicent un solemne octavari. Havia guardiola en l'ermita per a
dipositar en ella
les almoines dels fidels que el 14 de juliol de 1671 se
van endur els lladres fent un forat en la porta.
En 1693 es va baixar la imatge del sant al
poble i en 1699 es va determinar de fer en la seua ermita un menjador i una
cuina per a servir el dia que pugen els fidels al santuari i del que únicament
queden les pedres i parets enderrocades.
En 1710 l'artista Baltasar Ortí va daurar l'altar de l'ermita de Sant Vicent Ferrer
i la imatge i la peanya del sant de
l'església de Catí. "Item paga a Baltasar Ortí dorador seixanta y set lliures de
sous per haver dorat lo retaule de la ermita y la peanya u imatge del gloriós
sent Vicent de la Iglesia com se agusta en presencia del Sr. Rettor y Jurats,
dic. 671.10."
 |
|
Estat de l'interior de l'ermita en la actualita7 (1 de
maig de 2007) |
L'ermita, una de las poques representants del romànic
mediterrani, reclama d'una necessària restauració.
No hauria de ser esta molt complicada ja que l'estructura de l'edifici es
bona.
Hauria de renovar-se l'altar col·locant-lo de cara als fidels (segons les normes
del Concili Vaticà II), netejar l'interior de contaminants i
posar
dos bancs laterals.
En l'ermita s'hauria de col·locar una imatge de Sant Vicent Ferrer
esculpida prenent com a model la que que hi ha en el retaule de Jacomart de l'església de
Catí que es considera la reproducció més fiable del sant ja que
la pintura del retaule és pràcticament coetània a la data de la predicació de Sant Vicent Ferrer
en Catí. Seria original que esta imatge la sufragaren entre tots els "Vicents"
del poble de Catí.
Naturalment seria necessari també condicionar tot el Camí de San
Vicent des de el poble a l'ermita per a que permetre pujar als vehicles
(De l'entrevista amb D. Carlos Murria Arnau. Catí. Agost de
2007 )
L'església és espaiosa
amb l'escut del
pedrapiquer Pere del Sol,
le seues tres
menudes finestres
laterals a l'orient
i una en front de
l'altar major o
prop de la porta
per a poder veure la imatge del Sant
els devots que la visiten.
En una de les parets
laterals de l'ermita, la que dona
a ponent,
s'observa un forat on la
gent que pujava introduïa la mà
i part del braç sol·licitant la gràcia del
sant.
També hi havia
un altre lloc d'una capacitat aproximada a la d'una mesura
on els devots posaven
el cab. Amb
això s'conseguia que no
els fera ja més mal en tota la vida.
El 25 d'agost de 1722
i el 24 d'abril de 1777
es va fer entrega a la parròquia
d'una relíquia de Sant Vicent Ferrer celebrant-se festes solemnes.
A causa de la sequera es van celebrar rogatives en 1725
i es va baixar la imatge del
sant des de l'ermita al poble el 23
d'abril de 1730 lo que es va fer sovint a partir de
llavors como data en 1734,
1738, 1739 i 1771. En 1738 es va entaulellar la sala de l'ermita
i es va nomenar el
primer ermità en 1720.
Abans de la darrera
restauració del
segle XX la porta d'accés estava
abandonada i s'emprava de
corralissa per als
ramats.
Durant la segona meitat del segle
XX (1990), amb un millió de pessetes que la Generalitat Valenciana
va concedir a l'Ajuntament de Catí,
es va acometre una restauració de l'ermita dirigida
per Arturo Zaragoza ja que
aquesta, abans
mateix de la Guerra Civil, s'havia
enderrocat parcialment. Amb
aquests diners es
va cobrir novament l'ermita
i es va posar la porta que
va fabricar el
catinenc Lluis Porcar.
En juliol de l'any 1766 Mossèn Celma
va encarregar pintar un quadre
amb la figura del sant en el carrer major en front de la
casa on es va allotjar
i va predicar Sant Vicent Ferrer.
Avui en dia queda en la
façana un quadre de
taulells amb la figura del
sant.
També Mossèn Celma va
escriure un llibre
titolat "Particulars notícies de quan va estar Sant Vicent Ferrer a Catí
l'any 1410". Aquest llibre
manuscrit no va arribar a publicar-se desaparéixent de
l'arxiu parroquial l'any 1936.
FABRICACIÓ DE LA CAPELLA
DE SANT VICENT
El 18 de juliol de 1773 uns
quants devots van alçar una capella dedicada a Sant Vicent Ferrer sobre el portal de la
Font Nova que confronta amb la Raval de Santa Anna, també
nomenat com de les Gàrgoles. Així
ho van fer
construint dos grans pilastres, separades
del portal i edificant
damunt una espaiosa capella, on
van fer un altar, un retaule
i una imatge del sant. A l'esquerra del portal
hi havia uns graons de pedra
con un passamans de ferro per
a poder pujar i baixar amb més seguretat.
Tenia la seua campana que
ee tocava totes
les nits abans
d'encendre la
seua làmpara, senyal per
a recordar als seus devots
la pregària d'un Pare
Nostre.
 |
|
Primitiu
portal i Capella de Sant Vicent (Font Nova) |
 |
|
Actual Capella
i Font de Sant Vicent |
 |
En 1922, per a
permetre millor el pas
dels carruatges i camions, es va enderrocar aquesta capella
i el portal, traslladant-se,
amb el permís del senyor
Bisbe, a l'actual capella
damunt del dipòsit
d'aigua de la Font Nova (ara
nomenat de Sant Vicent). Segons Mossèn Joan Puig la nova capella resulta més
menuda i bonica
i pot servir per
a conservar i fomentar la devoció del poble
de Catí a l'insigne patró de la vila
i apòstol del regne
valencià.
 |
|
|
Missa de Sant Vicent Ferrer: 2on.
dilluns després de
Pasqua de Resurrecció. |
|
En algunes
ocasions s'ha celebrat missa en
aquesta capella. El
16 de setembre de 1797 es va prohibir
dir missa en aquesta capella
per trobar-se situada
en un llloc de molt tràfec
i soroll, prohibició que se ha
tingut en compte fins
ara excepte en el dilluns de Sant Vicent.
 |
|
|
El "Carrer Sant Vicent" comença
en
la capella del sant damunt de la font
i transcorre per la primera
part
del camí en direcció a l'ermita. |
|
 |
|
|
Indicador de l'ermita de Sant Vicent en
el carrer
del mateix nom. |
|
SISÉ CENTENARI DE LA PREDICACIÓ DE SANT VICENT FERRER EN CATÍ
El dia 12 d'abril de 2010, festa de Sant Vicent Ferrer a la
Comunitat Valenciana, i quan es complia el sisé centenari de la vinguda i
predicació de Sant Vicent en Catí, es va celebrar en el poble una processó
especial.
Es va sortir de l'església parroquial després de celebrada la missa (no es va
poder celebrar en la capella de la Font de Sant Vicent com era tradicional per
amenaça de pluja).
De l'església parroquial, en processó presidida per la imatge de Sant Vicent
Ferrer, es va acudir al lloc on està la pedra en que la tradició situa que va
predicar Sant Vicent Ferrer als catinencs. Allí es va repartir a tots els
presents panets decorats amb una creu recordant la pedra rodona que Sant Vicent
va donar als catinencs quan s'acomiadava d'ells i sobre la que va deixar la
petjada de la Santa Creu en el lloc on en 1610 (dos segles després) es va
edificar l'actual ermita de Sant Vicent.
Entrega de pans en el lloc on va predicar Sant Vicent
Ferrer. La imatge de Sant Vicent Ferrer i darrere
en la part superior el mosaic del mateix Sant encarregat pintar per Mossèn Celma
en 1766
© Per Joaquim Carbó
Miralles , cronista oficial de la vila de Catí.
Pot ampliar-se el tema
referent a l'ermita en http://www.cati.es/rutadelesermites.htm
BIBLIOGRAFIA
Historia Breve y Documentada de
la Real Villa de Catí - Vol. I-, II (Mossèn Joan Puig)
Catí i els Pelegrins de Sant
Pere (Àlvar Monferrer)
Discripción de Catí G. Verdú (Vicent
Pitarch)
La boja de Catí- Carles Salvador Editado por Pere-Enric
Barreda (Tossal, Num.12)
Última
actualització: 26 de novembre de 2011
